Amb el dit a l'ull: fotografia inconscient
L'exposició "Amb el dit a l'ull", comissariada per Joan Fontcuberta, és una selecció de diferents obres amb una gran varietat i riquesa plàstica i conceptual, sempre amb l'atzar com a punt de partida.
Els espais del Museu de Granollers estaran repletes del treball de artistes com Joachim Schmid, Blanca Casas, Blanca Viñas, Pere Formiguera, Roberto Huarcaya, Nancy Bean c/o Christian Allen, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Miguel Ángel Tornero, Francele Cocco, Lluís Estopiñan, Pierre Cordier, Juana Gost, Andreas Müller-Pohle, Luis Gordillo i Nino Migliori des del 14 d'octubre fins al 28 de novembre.
Sens dubte, les meves obres preferides han estat les tires de paper fotosensible de Roberto Huarcaya. Aquestes fotografies es van fer mitjançant l'ús de tires de paper fotosensible de 30x1.08m col·locats a branques i fulles dels arbres de la selva amazònica. L'artista va deixa que la llum de la Lluna i dels raigs típics de les tempestes amazòniques
afectes al paper, per més tard revelar les fotografies amb aigua d'un riu proper dins d'una cambra fosca.
Personalment, m'ha agradat molt aquesta exposició. Penso que el concepte comú de cada obre les representa prou bé, l'atzar. Em va sorprendre el contrast entre les obres, però crec que això és el que busca a aquesta exhibició, molt bon treball per part del comissari: Joan Fontcuberta.
One minute forever - Erwin Wurm
L'exposició "One minute forever" és un gran exemple de com reinventar l'art, fent l'escultura una performance. En aquest espai ,situat a Dents de Serra, La Roca Umbert del 14 d'octubre fins al 14 de novembre, als visitants al entrar viuen una experiència totalment diferent a la d'entrar a un museu corrent.
Aquí les obres es troben inacabades, i la peca que falta ets tu. A través d'objectes quotidians i postures impossibles, l'artista et convida a que gaudeixis d'aquest espai perfectament organitzat per Andrés Hispano.
En aquesta exposició hi ha una gran varietat d'obres d'Erwin Wurm. A les parets penjants trobaves fotografies peculiars, on els personatges duen a terme alguna acció sense cap mena de sentit. Després, al terra de la sala, es troben les diferents escultures interactives.
Visitar aquesta exposició em va agradar molt, al entrar no vaig entendre gairabé res, però cada vegada que explorava una mica per la sala m'adonava de les intencions d'Erwin. Mai
no se m'hauria ocorregut que uan escultura podria estar formada per un parell d'objectes, i que per acabarla l'espectador tenia que participar-hi. Pel que fa a les fotografies, vaig sentir sentiments oposats. Al principi no les entenia pas, però al sortir d'aquella sala i refloxionar sobre el que habia vist, vaig adonar-me de que en realitat m'agradaven molt.
So tingués que escollir una obra destacar, escolliria alguna de les escultures inacabades, com per exemple la de dues cistelles on el protagonista s'ha d'amagar.
No place like home - Weronika Gęsicka
L'exposició "No place like home" de Weronika Gęsicka i comissariada per Andrés Hispano, s'emcarrega de trencar la típica imatge de la família perfecte mitjançant fotomuntatges i escultures. Les obres ,situades a la sala Dents de Serra, a la Roca Umbert duant el 14 d'octubre fins al 14 de novembre, ediatdes i retocades digitalment fan que deixem de veure a la utòpica família de pel·lícula americana. Canvia, reemplaça i esborra le cares i altres parts del cos dels membres de la família.
Gairabé totes les obres em van semblar curioses, però l'imatge d'una família de tres membres (mare, pare i fill/a) en una sala d'estar seria la meva preferida. Em sembla molt original el fet de que el fill/a s'estigui construint a si mateix, mentre els seus pares llegeixen o estan amb el mòvil.
Reacció en cadena
Com totes les exposicions del fesival Panoràic, "Reacció en cadena" usa l'atzar com a punt de partida. No hi ha cosa més aleatoria que l'Internet, oi? Doncs l'exposició de Dina Kelberman i Jonathan Brown, comisariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita, intenta ordenar aquest atzar que tant caracteritza al món online. A través del munt d'imatges, els artistes, expliquen una història.
"Reacció en cadena" es troba a l'espai d'arts de Santa Mònica del 14 d'octubre al 28 de Novembre.
Aquesta exposició, clarament, es tracta d'una obra contemporània. Implementa elements tant moderns com és l'Internet. A més, ordena de manera intel·ligent totes les imatges trobades a la xarxa.
"Reacció en cadena" es troba a la planta baixa del edifici, on podem veure una paret repleta de centenars d'aquestes fotografíes. Quatre grans columnes composades per tres columnes de fotos cadascuna, creant una espècie de seqüència on cada imatge pren inspiració de l’anterior.
Personalment, m'agradat molt aquesta exposició. Mai hagués pensat en aquest concepte per exposar-lo. Al principi hem va sobtar una mica, però al observar detelladament vaig poder entendre la finalitat.
Tabula rasa - Arts Santa Mònica
"Tabula rasa" és una expresió llatina referida a aquella taula de cera que s'usava en l'antiguitat per fer inscripcions. Utilitzant aquesta expressió, Mònica Rosselló i Jordi Guillumet, volem expresar aquell sentiment i situació on hem de començar de zero, esborrar tot allò que ja sabem per tornar-ho a esciure a la taula de cera.
Aquesta exposició es va inaugurar al 2000, encara que vint anys més tard han tornat a ensenyar aquesta obra al públic. La podem trobar al centre d'Arts Santa Mònica a Barcelona. Si alguna cosa caracteritza a "Tabula rasa" és el seu joc amb les llums i ombres.
Només entrar a la sala, ens topem amb un projector el qual ens mostra una fotografía d'un llibre en blanc, fent referència a l'expressió llatina de començar de zero. Allà, al passar per davant del canó de llum, les nostres ombres també es veuran reflectades, amb el significat de que nosaltres som qui escriu la nostra història. Més endevant, hi ha una sala on es disposen unes pareds d'una tela especial. En aquest teixit, al projectar una imatge amb llum, la fotografía es quedara representada una estona, com a la memòria. També ens podem trobar com amb un altre canó de llum i aquesta tela amb memòria podem jugar amb diverses imatges a la vegada. Seguidament, es veu representada la silueta d'una ciutat, però en realitat no es tracta dels edificis en si, sinó de diferents objectes amb les formes necessàries per poder crear aquesta il·lusió.
Personalment, aquesta exposició la vaig gaudir amb plenitud. Ja que al ser un obra interactiva, podiem entendre el seu significat i procés a la vegada que ens ho passavem bé. També va estar genial el fet de que els dos autors d'aquestes obres ens expliquesin les seves creacions a mesura que creuavem la sala.
En temps real - MACBA
"En temps real" és una creació de Rafael Tous, la qual retrata moments i pràctiques artístiques concretes. Aquesta exposició la podem trobar al Macba a Barcelona des del 14 de Maig del 2021 fins el 19 de Gener del 2022.
Els comissaris encarregats d'aquestes obres són l'Antònia Maria Perelló i la Claudia Segura. Aquest recull d'obres es tracta d'una col·lecció d'art conceptual basada a Catalunya i hi formen part un seguit d'artistes com: Francesc Abad, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Jordi Cerdà, el Comité de Vigilancia Artística (CVA), Benet Ferrer, Alciia Fingerhuirt, Teresa Gancedo, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Josep Maria Joan i Rosa, Àngles, Jové, Antoni Llena, Eva Lootz, Miralda, Fina Miralles, Muntadas, Pere Noguera, Jordi Pablo, Pilar Palomer, Carlos Pazos, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngel Ribé, Benet Rossell, Francesc Torres i Jaume Xifra.
"En temos real" aposta per l'art de concepte, i testimonieja una generació; l'art jove de Granollers i l'Informació d'Art Concepte de la Llotja del Tint de Banyoles. En aquest exposició podras observar com els diferents artistes juguen amb diferents objectes, colors i conceptes per aconseguir el seu objectiu.
Personalment vaig gaudir molt d'aquesta col·lecció, sobretot de la peça d'Eugènia Balcells anoemnada "SupermercART". En aquesta obra apareixen un munt d'objectes catagotitzars i ordenats per bosses.
Apunts per a un incendi dels ulls - MACBA
"Apunts per a un incendi dels ulls " és una exposició metaforica, la qual es qüestiona el predomi d'allò visual i incita a la recerca d'una definició prolongada del vuere: on s'impliquin tots els nostres altres sentits. La podrem trobar al MACBA a Barcelona del dia 22 d'Octubre del 2021 fns el 27 de Febrer del 2002.
Aquestes obres han estat comissariades per Latitudes: el conjunt de Max Andrews i Mariana Cánepa Luna, i Hiuwai Chu. Un dels objectius de l'exposició és que el públic utilitzi la seva imaginació i hagi de recorres a altres aspectes, apart dels visuals. Les obres que hi apareixen creen difrents fils conductos, sorgits per respostes de la comunitat artística. Aquesta col·lectivitat de mostres pretén prendre notes, revelar-se i connectar conceptes. L'exposició reuneix diferents obres d'artistes joves d'arreu del món, els quals gairabé s'estrenen al MACBA. Aquests mostren noves propostes d'art i el seu punt de vista. Alguns artistes són Ana Domínguez, El Palomar, Laia Estruch, Arash Fayez, Antoni Hervàs, Rasmus Nilausen, nyamnyam i Pedro Pineda, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, Marria Pratts, Stella Rahola Matutes, Eulàlia Rovira, Ruta de autor, Adrian Schindler, Rosa Tharrats, Gabriel Ventura i Marc Vives.
"Apunts per a un incendi dels ulls", el títol de l'exposició, probé d'una obra del poeta Gabriel Venura, el qual es centra en les pràctiques artísitiques i estètiques de caire contemporàni de Catalunya.
Personalment, agraeixo que els meus ulls poguessin deleitar aquestes obres. Realment crec que em van fer desconstruïr la percepció dels meus sentits i després reconstruïra amb uns nous punts de vista.
.jpg)
Un segle breu - MACBA
"Un segle breu" és un seguit d'exposicions, les quals resumeixen i expliquen les obres d'art destacades de la Col·lecció MACBA al llarg de la història. Fa un recorregut cronològic des de l'any 1929 fina a l'actualitat, sempre des de la perspectiva de Barcelona i el seu context. La podem trobar a la primera planta del MACBA a Barcelona de manera permanent.
Passant sala per sala, apreciem com l'art i les seves tècniques han anat cambiant amb el pas del temps. Aquestes exposicions han estat comissariades per l'equip curatorial del MACBA, alguns membres d'aquest equip són Hiuwai Chu, Teresa Grandas, Claudia Segura, Anna Cerdà, Aída Roger de la Peña, Cristina Bonet, Berta Cervantes, Meritxell Colina, d'entre altres.
Personalement, "Un segle breu" va ser l'exposició que més vaig gaudir de tot el Museu d'Art Contempràni de Barcelona. El fet de trevassar sales i veure com d'una dècada a l'altra variava tant l'art em va impressionar. Sens dubte la meva part preferida d'aquest recorregut per la història van ser els cartells propagamdístics, on podiem veure i entendre perfectament la situació de la Barcelona de l'época.
"El sentit de l'escultura" és una exposició temporal situada a la Fundació Miró del 15 d'octubre de 2021 fins al 6 de març de 2022. Comissariada per David Bestué i Martina Millà, aquesta expo es divideix en set capítol.
El primer és Ars infamis, on es parla sobre el procès de copia a través de motlles. Cru, on les obres que el formen estan fetes de materials poc convencionals. Espai, caracteritzada per la creació d'espais i el minimalisme. Objecte doble, on podem veure objectes utilitzats amb una funció diferents a la original. Present continu, on es presenten obres relacionades amb el pas del temps i com aquest pot afectar-les. Un cos nou, les creacions representen noves maneres de representar la figura humana fora de la idea clàssica. I Contacte, on es reflecteixen l'amor, passió i lujúria humana.
Aquest exposició compta amb un conjunt d'obres tant modernes com contemporànies fetes per artistes com: Antoni Gaudí, Julio González, Alezander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans.
La meva peça preferida va ser sens dubte la fotografia de Wolfgang Tillmas. Aquesta fotografía forma part de la seva col·lecció "No podem escapar de l'espai, estem en ell" i representa el petó entre dos homes de la manera més passional possible.
El sentit de l'escultura - Fundació Miró
Sorry we missed you - Cinema Edison
Anàlisi de la pel·lícula:
-
Director: Ken Loach, un director de cine britànic conegut per les seves pel·lícules on es reflexen els seus idelas i inquietuds polítiques i socials amb una pinzellada de crítica. Va nèixer el 17 de juny de 1936, i durant la seva infantesa i juventud no es va fixar en les arts escèniques, fins que als 25 anys va veure a uns estudiants de la seva mateixa unicersitat actuar. Al acabar la seva carrera de dret va aconseguir becar-se i començar a treballar amb la BBC, on es va inciar la seva carrera com a director.
-
Gènere: Drama
-
Corrent cinematogràfica o moviment: cinema contemporàni
-
Format de la pel·lícula: Gran pantalla (Cinema)
-
1.Argument: En Ricky i la seva família han estat lluitant per ensurtir-se economicament a la crisi del 2008. Un dia es presenta una nova oportunitat, quan apareix una furgoneta blanca antiga la qual ofereix a la famñilia la possivilitat de crear el seu propi negoci. Encara que no va ser tan fàcil com dir-ho, especialment degut al treball de la dona com a cuidadora. La família sempre ha estat unida, però a mesura que la pel·lícula avança veurem com es desmorona poc a poc.
Història de les mans - Museu de Granollers
L'exposició "Història de les mans" es troba a la primera planta del Museu de Granollers del 25 de març del 2022 al 15 de maig del 2022. Aquesta, comissariada per Alexandra Laudo, planteja un diàleg entre obres contemporànies i obres antigues portades del MNAC, totes relacionades amb les mans.
Personalment vaig trobar aquesta instal·lació bastant curiosa, i em va agradar. Mai m'hagués fixat en les mans de les obres d'art, i molt menys haver-li dedicar una obra o una exposició.
Posar-se al lloc de l'altre - Museu de Granollers
L'exposició "Posar-se en el lloc de l'altre" es troba a la planta baixa del Museu de Granollers del 15 de desembre al 3 d'abril de 2022.
Aquesta curiosa obra i activitat creada per l'artista Luz Broto te els seu inici a l'Institut Celestí Bellera al 2014; on es va plantejar una activiat. Aquesta es tractava en fer una mena d'intercanvi entre les persones de la teva mateixa classe, així cada dilluns vivint en la vida d'un altre alumne durant tres mesos.
Encara que aquesta obra no acaba aquí, sinó que l'artista ens proposa deixar la nostre direcció de casa a recepció: per així esperar una visita aleatoria per part d'una altre persona que a atés a la mateixa exposició.
Jo vaig participar, al donar la meva direcció a la recepció em van donar una altre: localitzada a la zona de Marina, a Barcelona. Un parell de semanes després vaig decidir anar-hi, amb la sorpresa de quan vaig arribar a aquell àtic qui em va obrir la porta va ser la mateixa Luz Broto.
Vaig trobar aquesta idea i exposició molt original, em va agradar molt. L'experiència de anar a una casa atzar sense saber qui estaria a l'altre costat de la porta va ser excel·lent, i més amb el "plot twist" de que estava a casa de l'artista.
Tattoo, art sota la pell - Caixa Fòrum
L'exposició "Tatto, art sota la pel" es troba al Caixa Fòrum del 18 de maig de 2022 al 28 d'agost del 2022. Aquesta narra la història dels tatuatges i la seva tradició a les diferents èpoques i llocs del món.
A mesura que avances per la instal·lació pots veure les diferents tècniques aplicades arreu del globus fetes per artistes els artistes internacionals més importants.
Personalment vaig trobar aquesta visita guiada bastant llarga i avorrida, però en realitat les obres i el contingut de l'exposició era prou interessant.
La Màquina Magritte - Caixa Fòrum
L'exposició "La Màguina Magritte" es troba al Caixa Fòrum de Barcelona del 25 de febrer de 2022 al 6 juny del 2022. Aquesta és una instal·lació dedicada a l'artista brlga René Magritte. Mostra un recull de 65 pintures portades d'altes museus d'arreu del món o de col·leccions privades. També apareixen una selecció de fotografíes i pel·lícules fetes pel pintor.
Aquesta expo mostra l'estil característic de l'artista, l´'ús de les perspectives i efectes visuals. També aquest joc amb el surrealisme i la sexualitat.
Personalment vaig gaudir molt aquesta exposició, no coneixia gaire a Magritte abans d'entrar a la sala; sinó que només a la seva obra més famosa. L'estil de l'artista amb va agradar molt, sobretot el quadre de: "Deliris de grandesa"